Definició:

Procés d’acompanyament en la búsqueda i retrobament de la veritat personal que tenim al cos.

 

Objectiu:

Arribar al nucli dels conflictes  per a que la persona comprengui  com s’ha organitzat i poder crear un nou registres positiu per reparar els danys històrics.

 

La relació terapèutica s’estableix seguint aquests principis:

  1. La persona té dret a expressar-se com vulgui a nivell emocional, instintiu, afectiu i de moviment.

  2. El terapeuta tracta de manera respectuosa, de forma no directiva a la persona.

  3. La pròpia persona dóna significat a tot el que li passa, sense la interpretació del terapeuta.

  4. La persona és qui decideix què treballar i fins on vol arribar.

  5. Centrament en la persona.

  6. Seguiment i veracitat comunicativa.

Espais on treballem:

Són còmodes, càlids, segurs, amb matalassos, moquetes, catifes i coixins, per tenir fàcil accés al moviment i al cos. Sense barreres físiques entre la persona i el terapeuta.

Autor: 

Marc Costa i Seguí, psicòleg i psicoterapeuta. Dedicat durant més de 30 anys a formar terapeutes.

 

Arrels històriques:

Recull els plantejaments dels mecanismes de defensa psicodinàmics (Sigmund i Anna  Freud), la visió de les estructures de caràcter i del cos- energia de Willhem Reich, la proximitat humanista de Carl Rogers i com entén la vida la biologia evolucionista-sistèmica-ecològica (Maturana i Varela).

© 2018 APIP. Disseny: Postdata

  • Facebook icono social
  • Icono social Twitter
  • Icono social LinkedIn